1. Iñaqui han passat ja dos mesos de les anomenades marxa per la dignitat. Per que no quedi en l'oblit, podries refrescar-nos que va succeir aquell dia?

Resposta: Al llarg de les anomenades "marxes per la dignitat" en aquell 22 de març, milers de persones van reunir-se a Madrid per manifestar-se per diverses qüestions. Tot i els punts a favor i els punts en contra que tenien aquestes movilitzacions, el nostre deure era sortir als carrers portant el nostre missatge. Al llarg de la manifestació, vaig marxar al bloc del Front Obrer i Popular sense cap tipus d'aldarull, tot i així un cop dissolt el bloc vaig quedar-me en Colón amb uns companys fins les 20.30h que van començar les primeres tensions.

A partir d'aquest moment vam aguantar 15 minuts més a Colón, fins que van començar les càrregues. Un cop allà, vam començar a retirar-nos pel passeig de Recoletos cap a Cibeles, molt allunyats dels enfrontaments, a pesar d'això, la policia continuava acorralant, tot i que ja marxàvem. Al llarg d'aquells instants la policia amb els seus intents de dispersió de la gent, va començar a obrir foc indiscriminadament, cap a les masses allunyades de gent, que reitero, estàvem marxant. L'impacte va arribar durant un segon en que després d'escoltar moviment a la meva esquena, vaig girar.me per veure que passava i una bala de gola va colpejar-me directament a la cara.

Lo següent que recordo es que vaig ajupir-me davant d'un intens mal i vaig posar-me les mans a la cara, també em tremolaven les dents. Van estar dos companys de la meva universitat els que van agafar-me, un de cada braç i em van portar corrents cap a Cibeles buscant una ambulància, portava la cara plena de sang. El personal de la unitat SAMUR va ficar-me corrents a l'ambulància amb un altre jove també ferit d'un cop de bala de goma a la gola.

2.  Com consideres el desplegament i actuació policial d'aquell dia?

Resposta: Brutal, l'única paraula que es pot donar és brutal. Ens estem enfrontant a un desplegament d'uns 170 antidisturbis, xifres que mai s'havien vist abans a una manifestació. El 22 de març a Colón vam ser testimonis del que es capaç de fer l'Estat, la policia antidisturbi va anar entrant per varis llocs de la plaça, carregant sense mesura, indiscriminadament contra qualsevol manifestant amb la intenció de dissoldre una manifestació que havia creat revolada.

L'actuació policial com venim patint des de fa uns anys és desmesurada, els furgons baixaven per un costat del passeig mentre que per l'altre carregaven policies a peu. La intenció no era defensar-se o reduir als violents, sinó reprimir a qualsevol que estigués manifestant-se. Envoltaven continuament a manifestants sense deixar que es retiressin per cap costat per carregar contra ells. I mencionar que un cop més l'ús de bales de foma, armes que mutilen i assassinen, arma amb la qual van ferir-me, arma sense cap tipus de precisió, que no es pot permetre que utilitzin contra manifestants i més encara quan ni tan sols s'ajusten a les seves injustes lleis sobre l'ús d'aquestes armes, disparant a quemaropa directament al cap.

3. Després de la repressió policial i els successos que van donar-se va desencadenar-se tota una onada de criminalització mediàtica de la protesta popular, així com una caça de bruixes que va saldar-se amb gairebé un centenar de detinguts, dos dels quals segueixen a la presó preventiva. Tu, que vas sofrir en les teves pròpies carns la duresa de la repressió, Com vas veure aquesta campanya?

Resposta: Sense dubte, aquesta campanya no mostra res més allunyat que el reflex dels interessos de la oligarquia, especialment sobre la joventut d'extracció obrera i popular que comença a organitzar-se i pateix la repressió constant de tots els òrgans que l'Estat té a la seva disposició. Avui en dia la policia i els mitjans d'informació són algunes d'aquestes eines que té l'Estat sota el seu poder i les utilitzarà amb tota la seva força per conservar els seus interessos de classe. Tant les agressions físiques, com les detencions il·legals augmenten al ritme que va creixent l'organització i la combativitat dels joves, l'exemple dels companys Isma i Miguel són a dia d'avui un exemple d'aquestes mesures, després de portar 2 mesos empresonats.

Davant de tot això, no queda altre que resistir aquests forts atacs que patim per part de la burgesia, que no s'ajusten ni a les seves propies lleis i solidaritzar-nos amb tots els nostres companys i companyes.

4. Des del primer dia, tot i els difícils moments, sempre vas mostrar força i enteresa. Com et sents després d'aquests dos mesos?

Resposta: La veritat és que he rebut moltíssim recolzament de tota la meva família, els meus amics i de tota l'organització, que m'ha ajudat a sortir endavant d'aquesta irreparable lessió. Tot i així, a pesar de que no queda més remei que afrontar-ho i acostumbrar-me a haver de veure la meva vida a través de només un ull, mai podré oblidar que als meus 19 anys d'edat, la policia va deixar-me cec d'un ull després de disparar-me directament al cap. Sense dubte continuaré endavant amb la meva vida, però a partir d'ara tot és més complicat i obviament el mail moral que ha causat a la meva família és algo que no desitjo a ningú.

5. En aquests temps d'atacs contra els drets de la joventut i la classe obrera en general. Quin missatge enviaries als joves que pateixen la repressió i a la joventut en general?

Resposta: Efectivament en aquests temps de crisi del capital de la burgesia envia continuament atacs a la classe obrera i a tots els sectors populars per mantindre la seva tasa de benefici. Davant d'això nosaltres ens organitzem i unim forces per resistir aquestes agresions el que desenvoca a la brutal repressió que vivim als carrers.

Davant d'això l'únic missatge que es pot enviar és el de resistir. Resistir als atacs, canalitzar la ràbia i convertir-la en organització i en lluita obrera. No desistir en la lluita per trencar amb aquest sistema i solidaritzar-nos, ja que només la unitat de tota la nostra classe farà que caiguin els explotadors i la seva repressió.

6. Qualsevol altre cosa que vulguis afegir. Moltes gràcies.

Agrair a tota la gent el recolzament que he rebut, que de veritat m'ha ajudat immensament i de nou enviar aquest missatge d'empatitzar amb el patiment de cada treballador i treballadora, que realment si ens toquen a un ens toquen a tots i totes, i la necessitat de la unitat obrera com resistència contra la repressió.

Moltíssimes gràcies a vosaltres.

Cercador

Segueix-nos a:

Seccions web

Biblioteca

Audiovisual

CJCtv

Joventut Comunista

cjclogopng

Òrgan d'expressió

banner tr lateral

Editorial Tinta Roja

edicionesTR